A la meitat de la nit va ajudar a salvar les relíquies de Sant Bernat

Pepita Montalva Gomis

Donya Pepita Montalva Gomis

Aquesta insigne alzirenya va patir molt la nit nefasta del 13 de maig de 1936 al viure la destrossa que les hordes van fer al temple de Santa Caterina.

Va nàixer al carrer Santa Lucia, 4 el dia 10 de febrer de 1892 en una casa gran, sumptuosa com podem veure hui. El vestíbul té dues sales grans, en la de l’esquerra hi ha un despatx antic de singular bellesa. En ell es van filmar les escenes de l’última pel·lícula rodada a Alzira.

La de la dreta té una altra història, parlarem en línies finals en aquest escrit.

Entrant ens entropessem amb el bar, dona impacte, els taulells amb variats dibuixos que adornen les seues parets i la gran ximenera, que ha hagut de cremar molts troncs de llenya.

La nostra protagonista va ser setmesona i en un bressol abrigallat amb cotons de branca, en aquest lloc, va passar els primers mesos de la seua vida.

La seua infància va ser feliç i la seua educació molt bona, ja que pertanyia la seua família a la classe acomodada i enfront del seu habitatge, estava l’antic convent de les Reverendes Mares Franciscanes.

Es va casar amb Don Ramón Flors Ortells i va aportar ella una bona fortuna al seu matrimoni. Mai va fer ostentació de la seua riquesa, era una dona senzilla, amiga de totes les seues veïnes, amant de la seua llar i molt caritativa, qui demanava en aquella mansió no s’anava amb les mans buides.

Les dones que van conviure amb ella, la recorden amb els cabells blancs, de faccions boniques i de caràcter obert.

En temps de la guerra civil espanyola va acollir a dues xiquetes madrilenyes i van aconseguir ser felices en aquella casa, on van trobar molt d’afecte. No va tindre fills més el seu fillol i veí Agustín va omplir el buit dels absents.

Maig de 1936, els milicians cremen les esglésies

Tornem al 13 de maig de 1936, la nostra protagonista plorava a la porta de la Parròquia que dona al carrer de la Sang, davant la seua impotència i la de tres valerosos joves que amb enteresa i amor volien portar-se a Sant Bernat a un lloc on es poguera salvar de la profanació.

Donya Pepita es va desplaçar a la seua casa i li va dir al seu home:

«Ramón, Sant Bernat està tombat en terra i com tot està cremat i pessa molt, no poden portar-lo a esta casa.»

Era de matinada i mentre la munió dormia, el marit va agafar una escala de recol·lectar taronges i ajudat pels arriscats Bernardo Andrés Bono, Salvador Carreres Oliver i Leopoldo Serra Casterá, el van carregar i per el “Mur” van arribar al carrer Cuerno i al domicili. Donya Pepita va sostindre el cap del nostre Patró tot el trajecte (passats els anys en comptar l’efemèrides, se sentia feliç).

La imatge del nostre Sant Patró pesava unes 10 arroves. Amb esforç sobrehumà aquells homes van aconseguir pujar-ho al primer pis i darrere d’una porta va quedar depositat.

Quan la pau va tornar a les llars espanyoles Sant Bernat va ser portat d’Onda i allotjat en aquesta casa.

Donya Pepita li va fer un dosser amb cobreixes rojos de Damasc enfront de la reixa de l’habitació de la dreta i el poble alzireny va desfilar davant la imatge implorant la benedicció per a tots els benefactors que van intervindre en el salvament.

Va morir, on havia nascut, el 19 de setembre de 1983 molt abrigallada d’afecte.

Aquesta honorable alzireny mereix que el seu nom no estiga en l’oblit. Va ser una heroïna, va arriscar la seua vida i la de la seua família en benefici dels alzirenys i de les relíquies del Pare Sant Bernat.

Josefina Fernández Sempere

2000

Valoración de nuestros lectores. Tu también lo puedes calificar.
[Votos totales: 0 - Valoración media: 0]

Deixar un Comentari

La teua adreça de correu electrònic no serà publicada.

20 − sis =

Si contínues utilitzant aquest lloc acceptes l'ús de cookies. més informació

Els ajustos de cookies d'aquesta web estan configurats per a "permetre cookies" i així oferir-te la millor experiència de navegació possible. Si continues utilitzant aquesta web sense canviar els teus ajustos de cookies o fas clic en "Acceptar" estaràs donant el teu consentiment a això.

Tancar