En 1770 els oficis de Tintorers i Cordoners de la vila d’Alzira van decidir constituir-se en gremi. En l’Arxiu Municipal es conserven les actes de les reunions on es van establir les ordenances per les quals es regirien. En alguns dels seus capítols va quedar reflectit el culte a Sant Bernat.
Recentment el Museu Arqueològic d’Ontinyent i la Vall d’Albaida–MAOVA va rebre la donació d’un conjunt de peces etnològiques del metge Francisco Galiana Gisbert. Entre altres peces hi havia un taulell policromat corresponent al tema central d’un plafó ceràmic devocional en el qual apareixia representat Sant Bernat Màrtir.
Des de fa més de 300 anys, en la parròquia de Santa Eulalia en Borso del Grappa, al nord d’Itàlia, es rendeix culte a Sant Bernat Màrtir. Com va arribar?… però, sobretot, com va tirar arrels aquest culte (i co-patronatge) a l’Església Matriu eulaliense? Don Manuel Fabris, actual pievano de Santa Eulalia, ens revela la història d’aqueixa devoció.
En 1834 una epidèmia de còlera va castigar la vila d’Alzira. Segons consta en el Llibre d’Actes Municipals van traslladar en processó les imatges de Sant Bernat i la Verge del Lluch des dels seus santuaris a l’interior de la vila per a sentir més pròxima la seua protecció. No tornarien a les seues respectives ermites fins passat el perill.
No hi ha dubtes, en 1643 la vila d’Alzira va proclamar a Sant Bernat Màrtir com el seu Patró. Però en 1987, el llavors president de l’Arxiconfraria D.José Palacios Boquera, va decidir que era convenient obtindre un document que certificara el seu patronatge canònic, i deixar clar que el seu patronatge no solament es devia al poder civil.
A mitjan segle XX no estava clar si la nostra entitat era confraria o arxiconfraria. La pèrdua de tota la documentació quan van assaltar les esglésies d’Alzira en 1936 no ajudava a esclarir el tema. En 1987, el llavors president D.José Palacios Boquera, va realitzar diverses gestions a València i al Vaticà per a resoldre l’enigma.
L’Arxiu Municipal d’Alzira és molt ric quant a la documentació que guarda. Entre els més importants estan els Llibres d’Actes dels Jurats i Consell. En el de l’any 1394 ha quedat reflectida la visita d’una noble valenciana a la capella de Sant Bernat.
Els Casalicis dels Sants Patrons van ser construïts en 1717 sobre el llavors anomenat pont de Sant Agustí. Per tant, enguany compleixen 300 anys. Molt han patit els casalicis d’Alzira en aqueix temps.
En 1916 durant la 1ª Guerra Mundial hi havia un gran temor en la xicoteta localitat de Borso del Grappa al nord d’Itàlia. El front de batalla estava molt a prop i veien perillar les seues vides. El 21 d’agost els caps de família van signar vots a Santa Eulalia i a Sant Bernat perquè els protegiren.
Després de la guerra civil es va procedir a reparar els danys que havia patit l’església de Santa Caterina a Alzira. En 1946 es va encarregar a l’artista valencià Salvador Gil Camarena la realització d’una sèrie de pintures per a decorar la cúpula i la volta. Algunes d’aqueixes pintures són de temàtica bernardina.
El Museu Municipal d’Alzira-MUMA, realitza una gran labor per conservar i recuperar el patrimoni local. Al llarg del temps ha anat reunint una interessant col·lecció de peces de temàtica bernardina de diferent índole.
En el segle XVIII la devoció a Sant Bernat era tal que el papa Benet XIII va aprovar l’extensió de l’Ofici eclesiàstic que es resava en honor dels màrtirs alzirenys. Amb això va estendre el culte als nostres patrons a la ciutat i el Regne de València.
Dos documents dels anys 1842 i 1844, i conservats en l’Arxiu Municipal d’Alzira, ens aporten informació de com era el culte als nostres Sants Patrons en aquell temps.
El martiri patit per aquells que van decidir testimoniar la seua fe en Jesucrist va associat sempre a determinats instruments. En el cas de Sant Bernat, la iconografia el mostra amb el front travessat per un clau i a les seues santes germanes degollades.
Si contínues utilitzant aquest lloc acceptes l'ús de cookies. més informació
Els ajustos de cookies d'aquesta web estan configurats per a "permetre cookies" i així oferir-te la millor experiència de navegació possible. Si continues utilitzant aquesta web sense canviar els teus ajustos de cookies o fas clic en "Acceptar" estaràs donant el teu consentiment a això.
